Virtuts del Cagar

Nou discurs pronunciat en la càtedra cagatoria de la Universitat de ENSUMALANCA per Macari Cagané 

Editorial Diarrea.

INVOCACIO

Maigs bonum est cagare
quam bibere et manducare
Millor cosa és el cagar
que el beure i el menjar.
Paraules d'un caganer
en temps que cagava bé.

PROEMI

Discrets i nobles oients,
qui apretant llavis i dents
arrufeu un poc el nas,
per respecte al meu "detrás",
que amb solemnitat completa
ara fa la seva feta,
crec que será convenient
fer-vos en aquest moment
un discurs improvisat,
en el qual, amb claretat,
a tots us tinc de fer veure
que jamai em podreu treure
cap feina més d'admirar
que la feina del cagar.

Procureu-me estar atents,
que provant-ho al mateix temps,
per la boca i el "trasero"
sens cap vanaglória espero
convéncer l'enteniment
amb el discurs evident,
i convéncer també el nas
amb els perfums del "detrás".

No'm diguin que só indecent
perqué davant de la gent
cago i parlo de cagar,
que és cosa que tothom fa.

Des del més gran al més xic,
des del més pobre al més ric
i és molt babau qui s'amaga,
de cagar, doncs tothom caga,
i com al principi he dit
vaig trobar en un llibre escrit,
d'un antic savi doctor,
que és tenia per millor
en aquell temps el cagar
que el beure i que el menjar.

Aixó sí que ho crec molt bé
i jo us ho provaré,
amb raons tan evidents,
que ho veureu, nobles oients,
encara més clar que aixó.

Començo doncs ara jó
i en dues parts dividiré
el discurs que vos faré,
provant-vos en la primera
el poder de la caguera,
i mostrant en la segona
que és cosa molt sana i bona,
i d'una gran excel-léncia,
com veureu amb evidéncia.

PRIMERA PART

L'Emperador de la Xina,
el Sultá de Palestina
i altres terres de l'Orient,
tots els Reis de l'Occident,
el de França, el d'Espanya,
el d'Irlanda i la Gran Bretanya,
tots els Reis y Emperadors,
ducs, marquesos i senyors
que d'aquí cent anys hi haurá,
tots  els que en el món hi há,
i tots aquells que hi ha agut
tan poder junts no han tingut
ni jamai podrán juntar
com té el "Senyor Cagar".

Cagat homo, cagat dona
et cagat omnis persona.

Paraules d'un escolá
que no podía cagar.

Caga tot qui es animal,
caga el ric i el menestral,
caga el savi i l'ignorant,
la formiga i l'elefant,
caga el Rei i caga el Papa
caga tot home que endrapa
i caga, per acabar
tot qui te cul per cagar.

Aquell "currutaco" fi,
que tot ell és presumir,
caga en més d'una ocasió,
amb molt gran satisfacció;
fins les senyores més fines
corrents s'alcen les cortines
descubrint l'honest darrera,
quan apreta la caguera.

L'avar que en gran afany
conta el seu tresor tot l'any
i d'alli no s'alçaria
per son cosí ni sa tia
fins que ben tancat hagués
amb sis claus els seus diners,
s'alça corrents sense peresa,
quan li diu naturalesa
que en la necessaria hi ha
negocis a despatxar;
i si estant-se allí assentat
es recorda que ha deixat
tal volta el calaix obert,
tinc jo per molt i molt cert
que pendrá paciéncia llarga
fins que havent buidat la carga
el senyor cul li dirá:
"-Alça't d'aquí, prou hi ha."

El noble o l'adinerat
per donarse dignitat,
si algú el demana per res
o está ocupat o no hi és
i tant se fá demanar
que al pobre fa renegar;
més si apreta la caguera
aneu-li prompte al darrera
i veureu com sens tarder
corrents despatxa el cagar.

Si veieu a molta gent,
com el criat o l'assistent,
a totes parts els envien
i per si res no farien
per més que fos important;
a veure si enviaran
el criat, la minyoneta,
quan truca Donya Cagueta.

Molt diuen, doncs així pensen:
"a Roma de tot dispensen";
més jo diré a aqueixos tals
que son uns grans animals,
doncs mai a Roma hi haurá
qui dispensi de caga.

Vull que el luxuriós em diga,
quan té davant a sa amiga
i sa intenció marxa bé
qui sería el primer,
si l'incités la caguera
el davant o bé el darrera.

En fi és feina tan comuna
que sols aquell que dejuna
és el qui es pot lliurar
de la merda de cagar;
més aquí entra l'obstacle
que a no ser un gran miracle
no viuria pas un mes
qui no mengés ni cagués.

Homes i dones hi ha hagut
en el món plens de virtud,
santedat i peniténcia,
molts d'ells han fet abstinéncia
en el beure i el menjar
mes mai han pogut trobar
ni en cap llibre he vist escrit
que el més gran apenedit
de cagar hagi deixat
quan el cul li ha demanat.

Jo he regirat pergamins,
dels autors grecs i llatins,
he llegit tota la história
del regne de Cagatória,
he desenterrat els ossos
de mil culs, ja xics ja grossos,
del temps antic i modern,
dels del cel i de l'infern
i al fí de tots he trobat
que en son temps tots han cagat.

Aixó es un precepte just:
caga aquell que hi troba gust
i caguen els qui hi pateixent,
n'hi ha que cagant s'engreixen,
altres que hi fan espetecs,
altres que cagant fan sist,
uns tenen el cagar trist,
altres fan trap, trep, trop, trum,
altres pam, pom, pim, pom, pum,
cadascú fa sa música
amb la merda que trafica.

Peró com no acabaría
ni amb una hora ni amb un día
el poder de la caguera
daré fí a la part primera
dient: oh, auditori meu,
que, tots cagant merda feu.

     Fí de la primera part

SEGONA PART

Ho quan utile est cagare;
quam dulce est ventre buidare
in plasa, in horto, et in monte,
in camino, prope fonte;
et si cagacio malestias
adhuc cagare inter bestias!

(Paraules d'un pobre diable
que cagaba en un estable)

Jo vos contemplo parats,
oients meus molt perfumats,
i al veure que és cosa clara
tot el que us he xarrat ara,
confesareu convençuts
no ho sou tan en son poder
com es el Rei Caganer.

Peró sortiu-me de por,
que un tinc de fer veure jo
que si bé és molt poderós
és també molt deliciós,
molt agradable, molt sá
i molt útil el cagar.

El cagar us podrá donar
gran força per treballar,
ganes per menjar i beure,
ell fará als sastres seure,
als barreters fer barrets,
als ferrers fará estar drets,
escriure també als notaris,
als metges molt males nits,
musics i escolans cantar;
als militars, barallar,
guanys molt grans als hortelans,
a tots treball i descans,
fins als sabaters fer botes
i als escarabat pilotes,
i aquell que no cagará
res de tot aixó fará:
Veus aquí amb quanta raó
he dit que el cagar és bó!

Tres hores més xerraria
i encara no acabaría
peró m'avisa el darrera
que ha acabat ja la caguera
i acabo jó dient:
que caguin per sempre. Amén.

PROU